Crònica del 70è aniversari de l’escoltisme al Prat

70è aniversari de l’escoltisme al Prat

Complir 70 anys no és pas poca cosa, i menys quan es tracta de records d’infantesa i adolescència al voltant d’activitats, jocs i experiències. Probablement va ser això el que van pensar tots els que van omplir la sala d’actes del Céntric Espai Cultural del prat el passat 7 d’octubre, per a assistir a l’acte de celebració del 70è aniversari de l’escoltisme al Prat, organitzat per Tintablava. 

La jornada es va iniciar a les set i cinc minuts de la tarda, amb una introducció de Jesús García Moreno, acompanyat per dos destacats membres de l’escoltisme pratenc com són Agustí Casas i Felip Neri. Tots dos van presentar l’acte donant pas a una primera secció titulada «D’on venim» com a recorregut fotogràfic pel Prat dels anys 70, seguit de «Volem una vida nova», que va introduir l’escoltisme a través de les tendes, excursions i jocs de campament: val a dir que va ser en aquest moment quan el nombrós públic va començar a reconèixer-se a les instantànies que s’anaven projectant, uns originals en blanc i negre acolorits pel Jesús García. 

La següent secció, “Mirant cap enrere”, va continuar rememorant diverses activitats i excursions; precisament, dues d’aquestes sortides van ser el tema de les fotos incloses a «Campament a la Vall de Boí (1974)» i «Viatge a Alemanya (1975)”. Finalment, la darrera secció amb el títol «Una vida nova» es va centrar en els assajos de l’òpera-rock filmada per l’agrupació l’any 1976 i que es va passar a la pantalla, acompanyant les imatges amb una acurada selecció musical d’Agustí Casas. 

Tot va portar a una última part on el públic va prendre la paraula, amb diverses aportacions i memòries d’aquells que es van atrevir a prendre el micro, com aquell campament d’indis amb tendes i caceres (de gallines, que quedi clar), l’esfereïdora activitat del «boig de la trompeta», o que el protagonista de l’òpera-rock va haver de canviar-se perquè l’actor escollit no va aparèixer el primer dia de rodatge… destacarem també el record a aquells que ja no hi són, com el Santi Rovira o el Josep Ribes. 

I per acabar, no podia faltar la música i les cançons, que van iniciar-se a la pròpia sala d’actes amb «Quan el sol es pon» o «Escolta-ho en el vent», per a concloure amb «L’hora dels adéus» ja al pati exterior del Cèntric. Amb aquesta cloenda, l’escoltisme pratenc va tancar la cel·lebració dels seus 70 primers anys, que estem segurs seran molts més. 

Per: Sergio Colomino

Desplaça cap amunt